Pues si. Voy a contaros lo que he hecho.
Hoy he buscado un gato, he cogido uno que he visto por mi calle,
lo he tenido encerrado a oscuras en una habitación durante un
tiempo, para cabrearlo. Al rato, lo he sacado a un patio
interior que tengo, para que no pudiese escapar y ha estado
correteando por el patio un buen rato.
Yo lo dejaba, para que se cansara y no diera mucho el
coñazo.
Como veía que tenia mas reflejos, mas habilidad…vamos
que iba para largo, le he empezado a clavar unas agujas de
estas de coser…a ver si las heridas conseguían pausarlo.
El caso es que si, se ha empezado a cansar, esta claro que
esas heridas en el lomo y esa sangre cansan a cualquiera,
así que antes de que muriera y cuando he visto que su agonía
era la justa como para no enterarse de quien estaba cerca,
he cogido un hierro afilado y ZAS, he acabado con su vida
atravesándolo.
Me siento muy orgulloso, me he divertido mucho.

Antes de que me llaméis de todo por favor leer:

Si cambias gato por toro, en vez de un hijo de puta
maltratador de animales sin sentimientos ni escrúpulos,
¿que seria?
¿un maestro?,
¿me sacarías a hombros?
El toreo es una forma más de asesinato animal…

Segons l’opinió dels joves, el sexisme està molt present en l’actualitat. Coincideixen en dir que noten discriminació envers al sexe de les persones en determinats anuncis i programes de televisió o en revistes destinades a adolescents, que es fan tant per al·lots (Maxi Tunning) com per al·lotes (Super Pop), però no per joves dels dos sexes.Aquesta és però només una conseqüència que ens pot ajudar a explicar com és la societat, ja que si existeixen aquestes revistes és perquè tant al·lots com al·lotes les compren, i si no les compressin, deixarien de publicar-se.

Molts joves són molt conformistes, veuen que existeix sexisme, però no fan res per acabar amb ell. Per exemple, quin al·lot es posa a rentar la roba a casa? I quin al·lot frega? Però el pitjor, diuen, és que hi ha al·lotes que ho accepten, com lleones que es passen el dia caçant mentre el lleó està dormint a l’ombra d’un arbre. Per algun motiu, encara tenen la concepció de què el fet de ser dona les fa inferiors.

Així i tot, la societat actual es considera moderna, tolerant, i tendint a la discriminació positiva (paritat). I dins aquesta modernitat, apareix la dona moderna, que estudia, està ben preparada culturalment, però cobra menys que l’home, té fills i els cuida, du la casa, es veu socialment obligada a tenir una família… Alguns joves (sobretot dones) consideren la situació de la dona moderna com un abús social per part de l’home, ja que aquests “esperen que la dona estigui en tot, per tot i amb tothom”.

Diuen veure certa discriminació laboral, encara que només sigui en determinats àmbits, en determinades empreses. Hi ha les dues versions: uns diuen que “van progressant” i altres que “els empresaris no contracten embarassades, cobren menys a igual formació…”. Això si, la majoria pensen que és solucionable mitjançant lleis que regulin un poc més aquesta situació.

Creuen que el sexisme és un problema de base que ve d’enfora, d’una societat mal construida, és una herència d’una societat passada basada en el patriarcat, en la inferioritat històrica de la dona, i que existeix tant o més que en segles passats, encara que es sap amagar millor. Molts d’ells es conformen amb dir que “la societat és així”. Alguns, però, no es conformen i veuen aquesta idea com una solució fàcil, un pas previ a pensar que la societat és tothom i que si els individus canvien, la societat canvia. Per això, no dubten en posar exemples de societats matriarcals africanes i sudamericanes com a alternativa per acabar amb les discriminacions.

En alguns casos, creuen que la dona actual està intentant assumir el rol que va tenir l’home en el passat, és a dir, que ls dones no només demanen igualtat, sinó que volen ser superiors. I això ho interpreten com una conseqüència de la consciència inconformista de la dona, que tant ha lluitat per aconseguir la igualtat de sexes.

Per tot això creuen que l’educació és essencial per evitar que aquesta situació es continuï repetint en el futur. Creuen necessari ensenyar als nens des de ben petits que “una dona i un home som iguals, amb dos ulls, un cor, dues mans, una consciència i una sensibilitat, que per cert pot resultar ferida”. Per això creuen que no se’ls pot tractar diferent. Per exemple, una mare o un pare no poden deixar que el seu fill surti fins més tard que la seva filla pel simple fet que és un al·lot, no poden demanar a la filla que ajudi a fer les feines de casa i no al fill….

En gairebé tots, però, la conclusió final és que necessitam ser i veure’ns tots iguals i anar tots a una perquè tot sigui millor, i res millor que veure’ns simplement com a persones, com que “tu ets igual que jo” independentment del sexe, raça o classe social que tenguis.

Per veure el IV capítol de la primera pel·lícula d’ Star Wars ja no fa falta ni comprar la pel·lícula, ni piratejar-la… o el que sigui…

La podem trobar a la “línia de comandos” de qualsevol sistema operatiu i no fa falta descarregar res de res, tan sols s’ha d’introduir la línia de lletres a la consola i apareix, com per art de màgia, la pel·lícula. Açò sí no podem esperar molts detalls gràfics ni sons…

Només tenim que fer:

1. Inicio

2. Ejecutar

3. Escriure “cmd” (sense les cometes)

4. Quan surti la consola (finestra amb el fons negre) escriure

5. telnet towel.blinkenlights.nl

6. Intro, i ja comença la pel·lícula!!!

Vulguin o no, per molt que intentin dissimular, es masclisme hi és i no el combatrem amb mesures polítiques (per que francament a la gent l’hi és igual que hi hagi el mateix nombre de ministres dones que ministres homes, o que hagin modificat la llei que tracta sobre la baixa per maternitat) a tots els homes estancats en l’edat mitjana tot açò els hi és exactament igual, i en l’únic que els hi afecten és en que veuen a la dona com una intrusa dins el món laboral o com una desertora de les seves obligacions.

Ja és impossible que tots aquests homes canviïn la seva visió sobre nosaltres, però al menys ens queda el consol de que la gent jove tindrà més bon criteri…però no només hem de fer canviar l’opinió que tenen els homes sobre les dones, si no a moltes dones la seva sobre nosaltres mateixes: moltes han de veure que no són els seus juguets, que si volem posar-nos guapes ha de ser per sentir-nos bé amb nosaltres mateixes no per alegrar-lis la vista a ells, que podem arribar a ser molt més que l’esposa exemplar que es queda tot el dia a casa per tenir content al seu marit…Però per sort cada vegada ho tenim més clar.

Hem de demostrar dia a dia que som iguals que ells…que no és just que per unes simples diferències físiques se’ns hagi tingut en consideració com a éssers inferiors als homes. Ja tenim molt camí fet, ara només ens falta acabar-lo i cada vegada hi queda més poc.