Després d’estar rallant amb molts joves sobre “el sexisme” podem extreure que:
Segons l’opinió dels joves, el sexisme està molt present en l’actualitat. Coincideixen en dir que noten discriminació envers al sexe de les persones en determinats anuncis i programes de televisió o en revistes destinades a adolescents, que es fan tant per al·lots (Maxi Tunning) com per al·lotes (Super Pop), però no per joves dels dos sexes.Aquesta és però només una conseqüència que ens pot ajudar a explicar com és la societat, ja que si existeixen aquestes revistes és perquè tant al·lots com al·lotes les compren, i si no les compressin, deixarien de publicar-se.
Molts joves són molt conformistes, veuen que existeix sexisme, però no fan res per acabar amb ell. Per exemple, quin al·lot es posa a rentar la roba a casa? I quin al·lot frega? Però el pitjor, diuen, és que hi ha al·lotes que ho accepten, com lleones que es passen el dia caçant mentre el lleó està dormint a l’ombra d’un arbre. Per algun motiu, encara tenen la concepció de què el fet de ser dona les fa inferiors.
Així i tot, la societat actual es considera moderna, tolerant, i tendint a la discriminació positiva (paritat). I dins aquesta modernitat, apareix la dona moderna, que estudia, està ben preparada culturalment, però cobra menys que l’home, té fills i els cuida, du la casa, es veu socialment obligada a tenir una família… Alguns joves (sobretot dones) consideren la situació de la dona moderna com un abús social per part de l’home, ja que aquests “esperen que la dona estigui en tot, per tot i amb tothom”.
Diuen veure certa discriminació laboral, encara que només sigui en determinats àmbits, en determinades empreses. Hi ha les dues versions: uns diuen que “van progressant” i altres que “els empresaris no contracten embarassades, cobren menys a igual formació…”. Això si, la majoria pensen que és solucionable mitjançant lleis que regulin un poc més aquesta situació.
Creuen que el sexisme és un problema de base que ve d’enfora, d’una societat mal construida, és una herència d’una societat passada basada en el patriarcat, en la inferioritat històrica de la dona, i que existeix tant o més que en segles passats, encara que es sap amagar millor. Molts d’ells es conformen amb dir que “la societat és així”. Alguns, però, no es conformen i veuen aquesta idea com una solució fàcil, un pas previ a pensar que la societat és tothom i que si els individus canvien, la societat canvia. Per això, no dubten en posar exemples de societats matriarcals africanes i sudamericanes com a alternativa per acabar amb les discriminacions.
En alguns casos, creuen que la dona actual està intentant assumir el rol que va tenir l’home en el passat, és a dir, que ls dones no només demanen igualtat, sinó que volen ser superiors. I això ho interpreten com una conseqüència de la consciència inconformista de la dona, que tant ha lluitat per aconseguir la igualtat de sexes.
Per tot això creuen que l’educació és essencial per evitar que aquesta situació es continuï repetint en el futur. Creuen necessari ensenyar als nens des de ben petits que “una dona i un home som iguals, amb dos ulls, un cor, dues mans, una consciència i una sensibilitat, que per cert pot resultar ferida”. Per això creuen que no se’ls pot tractar diferent. Per exemple, una mare o un pare no poden deixar que el seu fill surti fins més tard que la seva filla pel simple fet que és un al·lot, no poden demanar a la filla que ajudi a fer les feines de casa i no al fill….
En gairebé tots, però, la conclusió final és que necessitam ser i veure’ns tots iguals i anar tots a una perquè tot sigui millor, i res millor que veure’ns simplement com a persones, com que “tu ets igual que jo” independentment del sexe, raça o classe social que tenguis.
